Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
felús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda àrab de coure, que deriva del follis bizantí.
Hom n'encunyà a Al-Andalus durant el califat de Còrdova i als regnes de taifes
miscal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or (4,25 g).
Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom aplicat sovint a les nombroses imitacions d’aquests dirhems àrabs que encunyaren diferents estats de la corona catalanoaragonesa, d’Occitània i d’Itàlia.
Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat
mancús barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Dinar d’or d’imitació àrab feta a Barcelona al llarg del s XI.
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd…
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als s. VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
follis
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda de bronze romana del Baix Imperi i posteriorment de l’imperi Bizantí, del qual sorgí el felús àrab.
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels s. IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del s X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al s XI, i n'hi ha esment del s X al XII