Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions foren…
moneda episcopal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda per l’autoritat d’un bisbe.
A Catalunya, al segle IX, fabricà moneda Frodoí, bisbe de Barcelona, a qui Carles el Calb havia concedit el terç del benefici sobre el monedatge 862 Els bisbes de Vic reberen el mateix privilegi 912 del comte Guifré II de Barcelona i encunyaren moneda entre els segles X i XIII La seu de Girona emeté moneda sota el mateix privilegi, concedit 934 pel comte Sunyer, fins al segle XII
reencunyar
Numismàtica i sigil·lografia
Tornar a batre una moneda tot utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.
Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric d’una unitat monetària moderna.
Adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé per la seva influència república Subalpina, principat de Lucca i Piombino, regne de Westfàlia i d’altres al començament del s XIX i, més tard, a Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Suïssa i en alguns estats sorgits d’antigues colònies
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
filatèlia
Numismàtica i sigil·lografia
Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allò que té relació amb llur col·leccionisme.
Bé que la passió pels segells sorgí al cap de poc de llur implantació 1840, la paraula filatèlia no aparegué fins el 1864, quan fou emprada, a París, pel colleccionista francès MC Herpin La filatèlia com a colleccionisme és un art i, alhora, pel seu caràcter d’estudi dels segells, una ciència relacionada amb la història Nascuda d’antuvi com a simple afecció o simple passatemps, arrelà ràpidament a França i a Anglaterra, i després s’estengué per tot arreu, i donà origen a clubs, societats i organitzacions nacionals i internacionals Actualment són milers les societats filatèliques existents la…