Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
for
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de circulació d’una moneda estimat al mercat.
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la…
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades
esterlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.
La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII
ralet
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVII, la moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat com a conseqüència d’assimilar el croat barcelonès al ral castellà.
A causa de la guerra dels Segadors 1640-52 i del fet que les darreres emissions foren del 1632, la circulació de ralets quedà restringida a la segona meitat del s XVII
sesterci
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana que valia un quart de denari, equivalent primer a dos asos i mig i, després de la batalla de Trasimè (217 aC), a quatre asos.
Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
dineret de creu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als diners de coure d’origen aragonès que foren introduïts en gran quantitat al Principat de Catalunya per les autoritats borbòniques després de la caiguda de Barcelona (1714).
Desconeguts de la població, foren falsificats immediatament a gran escala El desgavell monetari que això provocà féu que, després de diverses mesures ineficaces reducció del valor nominal a l’intrínsec, redistribució dels dinerets en rotlles de paper o paperetes que certifiquessin llur valor nou, etc, fos decidida la prohibició de llur circulació 1719