Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
creu
Cara i creu d’un croat de Jaume II
Numismàtica i sigil·lografia
Revers d’una moneda, que generalment porta una creu o una divisió quarterada del camp, d’on li ve el nom.
Com a exemple, hom pot citar els diners barcelonesos de Ramon Berenguer IV i els croats medievals i moderns
dineret de creu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als diners de coure d’origen aragonès que foren introduïts en gran quantitat al Principat de Catalunya per les autoritats borbòniques després de la caiguda de Barcelona (1714).
Desconeguts de la població, foren falsificats immediatament a gran escala El desgavell monetari que això provocà féu que, després de diverses mesures ineficaces reducció del valor nominal a l’intrínsec, redistribució dels dinerets en rotlles de paper o paperetes que certifiquessin llur valor nou, etc, fos decidida la prohibició de llur circulació 1719
revers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara d’una moneda o medalla oposada a la que conté l’efígie o element principal (anvers).
Sovint hom hi troba la darrera part de la inscripció
condecoració
Numismàtica i sigil·lografia
Insígnia, marca d’honor, com una medalla, o una creu, una cinta, una estrella, una placa, etc, per a ésser portada sobre la persona, generalment al pit.
Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de condecoracions, al Principat, són la…
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una…
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVI, moneda de Nàpols.
Era de bronze i d’uns dos grams de pes Portava les lletres I i C de Joana i Carles I de Castella, i al revers, la creu de Jerusalem
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
gentil
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa emesa pel rei Ferran I de Portugal (1367-83).
Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents