Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
ral d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or francesa, imitat repetidament a l’època medieval, que valia 25 sous parisencs i es tallava a 58 peces per marc.
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al maravedís d’or fet a Toledo per Alfons VIII (1158-1224).
Encunyat entre el 1172 i el 1218, fou la primera moneda medieval d’or batuda a Castella
escudat d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà (1349) a imitació dels escuts francesos.
Només n'hi ha referència documental 1349
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
denari d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’or, del mateix pes que el denari d’argent i amb valor de 10 d’aquests, equivalia a 1/2 aureus o al quinari.
Hom en troba a les sèries consulars i imperials
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
ral d’or de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Jaume II el 1310: havia d’ésser de llei de 23 quirats i mig, i talla de 60 peces per marc, amb un pes de 3,85 g.
Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins
doblonet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià, al s XVIII, a la moneda d’or de mig escut i també, al s XIX, a la petita moneda d’or de valor de 20 rals de billó, conegudes més generalment amb el nom castellà de durillos
.