Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
xambergo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa, encunyada a la seca reial de la ciutat per llicència del lloctinent duc de Parma, del 1677, amb la mateixa llei dels rals de vuit castellans, segons opinió de Salat, i que havien de tenir un valor intrínsec de divuit i mig a dinou diners.
Segons Campmany, eren de la mateixa classe de moneda que els rals, malgrat que aquests, l’any 1697, corrien al for de 40 diners Mateu i Llopis opina que també es deien xambergos els rals de vuit castellans de Carles II