Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
ducat
ducat venecià del dux Pasquale Malipiero (1457-62)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Venècia de llei 23,75 quirats (98,95% d’or) i de pes 3,5 grams, creada el 1284.
Inicialment compartí la primacia en el mercat amb el florí de Florència i passà a competir, al s XV, amb el cruzado portuguès Al final d’aquest segle el ducat venecià s’imposà totalment com a divisa internacional Al segle següent, però, l’escut de més baixa llei 22 quirats equivalents al 91,6% d’or començà a substituir el ducat
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Roger II de Sicília a partir del 1140.
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or, imitació dels ducats italians, coneguda també amb el nom d’excel·lent de la magrana (per afegir aquest símbol a l’escut heràldic), i amb valor del doble castellà d’or.
El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497
ducat d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte usada al s XVIII a Espanya, equivalent a 8 rals forts i 15 maravedissos.
joaní
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducat d’or encunyat per Joan II a València i a Saragossa.
El tipus s’inspirà en el del pacífic de Pere de Portugal Fou el primer ducat batut a la corona catalanoaragonesa Els documents apliquen també el nom de joaní als rals d’argent aragonesos de Joan II Els joanins foren les primeres monedes d’or i d’argent consentides pels estaments aragonesos que no n'havien admès d’altres que el diner jaquès de billó
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda alemanya d’or, de 6,65 grams de pes i valor de 5 tàlers d’argent, encunyada pels reis de Prússia des de Frederic Guillem I (1713-1740) fins a la proclamació de l’imperi Alemany (1871).
Encunyat en gran quantitat per Frederic II, de qui rebé el nom, durant el s XVIII circulà conjuntament amb el ducat
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples