Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sextant
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as), considerat compost de dotze unitats (unces).
Fou batuda constantment durant l’edat republicana Tenia gravada a l’anvers l’efígie de Mercuri i al revers una proa de nau
segell
Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
cordó
Numismàtica i sigil·lografia
Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.