Resultats de la cerca

A Catalunya prevalgué sempre l’ús de la lliura sobre el marc com a unitat de compte

Tenia un valor de cinc tàlers

Carlemany disposà, també, que la talla del diner d’argent fos de 240 diners per lliura

La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la…

Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges

Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI

Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia,…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…

La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels…