Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
Francesc Paradaltas i Pintó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneder.
Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona 1843
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La …
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…