Resultats de la cerca

Així, peça de cinc rals catalans, peça de cinc sous , peça de quatre quartos , peça de vint pecetes Aquest terme s’utilitzà molt als Països Catalans, en relació amb la moneda forana, especialment la de Castella, com veiem en les expressions peça de quatre escuts o peça de vuit rals forts referint-se a la mitja unça o al duro, respectivament

Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació

Durant l’Imperi el mot indicava genèricament la moneda d’or o d’argent meitat de la peça sencera

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808

Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era…

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…

El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…

Hom parla de diner senar per oposició al doblar o doble diner