Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Petita moneda americana d’argent o de billó encunyada en diverses seques durant el segle XVIII, equivalent generalment al quart de ral d’argent, que a Amèrica tenia un valor de 44 marcs castellans.
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó amb valor d’un quart de ral d’argent, instaurada possiblement per Enric IV.
Hom la confon sovint amb el quart, sobretot d’ençà del 1462, que tenen igual valor quatre morabatins Felip II n'encunyà 1566 amb valor de 2 1/2 diners i 2 grans
quarterola
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de valor d’una quarta part del pacífic
.
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
Del 1925 al 1937, moneda de 25 cèntims corresponent a la quarta part de la pesseta.
ardit
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing
en anglès.
Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1475-93, foren…
qüern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent barcelonesa de valor de sis diners (quarta part del croat) de la qual es coneix un exemplar del 1609.
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…