Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
ralet
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVII, la moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat com a conseqüència d’assimilar el croat barcelonès al ral castellà.
A causa de la guerra dels Segadors 1640-52 i del fet que les darreres emissions foren del 1632, la circulació de ralets quedà restringida a la segona meitat del s XVII
ral d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda catalana d’argent: a Mallorca i al Regne de València del segle XV al XVII, i a Barcelona al segle XVII (croat).
onzè
onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
sisè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent del segle XVII equivalent a un quart de croat.
sobirana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als Països Baixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València, ral d’argent castellà que corria amb un valor, al segle XVII, de quinze diners del país.
Al s XVIII en valia ja disset Corresponia a la quinzena part de la lliura valenciana, unitat de compte
ral d’ardits
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del s. XVII amb una equivalència de 24 diners (ardit).
creuet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat, al començament del s XVII, a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem.
ral de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada el 1300 pel rei Jaume II de Mallorca amb una llei d’onze diners i una talla de 70 peces per marc, i que pesava uns 3,5 g i valia 16 diners de rals senars o menuts.
Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II