Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bulb
Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…
estoma aqüífer
Anatomia vegetal
Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grosses i poc engruixides.
Es troba en l’àpex o en les dents de certes fulles i serveix per a expellir l’aigua de l’epitema subjacent
antofil·le
Anatomia vegetal
Cadascuna de les fulles modificades que integren la flor.
Sèpals i pètals són antofilles estèrils, especialitzats en la protecció i l’atracció d’insectes Estams i carpels són antofilles fèrtils i, segons sembla, corresponen a microsporofilles i a macrosporofilles, respectivament
calze
Calze de color verd de la flor d’una gerbera
Gabriel (CC BY 2.0)
Anatomia vegetal
Verticil extern de la flor, format per sèpals, que són antòfiles.
En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla…
braquiblast
Anatomia vegetal
Branqueta de creixença limitada, especialment d’entrenusos molt curts i fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta, tal com les que porten els floquets de fulles aciculars dels cedres o dels pins.
beina
Anatomia vegetal
Base eixamplada de les fulles, que envolta en part o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
amfigastri
Anatomia vegetal
Cadascun dels fil·lidis, semblants a fulles molt petites, que formen una tercera sèrie implantada a la cara ventral del caulidi de les hepàtiques folioses.
Tenen interès taxonòmic
canal esquizogènica
Anatomia vegetal
Canal produïda per divisió cel·lular i posterior separació de les cèl·lules, on s’acumulen productes de secreció, com l’oleífera de les fulles de centaura groga o la resinífera de les coníferes.
arèola
Anatomia vegetal
Petita zona delimitada per un relleu o bé de diferent coloració que les que l’envolten, com les que hi ha entre els nervis anastomitzats de les fulles, el senyal d’inserció d’un fruit sobre el receptacle, etc.