Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
anacronisme
Cronologia
Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia.
En crítica històrica, els anacronismes que pot presentar un text o un document permeten de definir-ne el valor i fins precisar-ne la data de composició, posterior a la que el text pretén que fou escrit
am
Cronologia
Abreviatura de l’expressió llatina ante meridiem
, usada per a indicar que es tracta de temps anterior al migdia.
calendari

calendari
© Kovac / Fotolia.com
Cronologia
Taula gràfica de la successió dels dies, els mesos i les estacions per a cada any, generalment amb la indicació dels esdeveniments civils o religiosos principals.
calendari maia

Calendari maia
Cronologia
Calendari emprat pels maies.
El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de les memòries…
calendari asteca

Calendari asteca de pedra
© Fototeca.cat
Cronologia
Calendari emprat pels asteques.
El calendari civil o xihuitl tenia un any de 365 dies, amb 18 mesos de 20 dies cadascun i 5 dies suplementaris, que eren considerats nefasts Com a múltiple d’aquest any usaren un conjunt de 52 anys xihumolpilli El calendari religiós o tonalpualli tenia un any de 260 dies
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…
calendes
Cronologia
Segons el còmput romà antic, primer dia de cada mes.
A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril
embolisme
Cronologia
Afegiment d’un cert nombre de dies a la duració d’un any per posar d’acord el desenvolupament dels anys solars amb els anys lunars.
embolismal
Cronologia
Entre els computistes de l’antiguitat, dit de l’any lunar que contenia 13 mesos, en lloc dels 12 d’ordinaris, i també del mes suplementari (de 30 dies) d’aquest any, que tenia per objecte de restablir la concordança entre els anys lunars i els anys solars.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina