Resultats de la cerca

Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és usat, juntament amb el…

Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als comtats…

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII