Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
filadora
© Fototeca.cat - L. Berga
Indústria tèxtil
Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar ( contínues, selfactines, berguedanes
, etc), especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal ( filatura
).
gènere de punt
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
màquina metxera
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el…
selfactina
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La…
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
filatura
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una…
teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé,…
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina
, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la…
jigger
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina per a diferents tractaments en moll (desencolament, descruatge, blanqueig, tintura, etc) de teixits a l’ample.
Consta essencialment d’una tina per al bany amb cilindrets de guia i eixampladors del teixit i de dos corrons, on hom enrotlla el teixit, que fa diverses passades pel bany Els jiggers moderns fan la inversió del teixit automàticament, tenen comptador de passades, dispositius allisadors i escorredor, i poden ésser tancats, per a evitar pèrdues calorífiques El mecanisme, sovint diferencial, desplaça a una velocitat lineal constant el teixit i el sotmet a una tensió regulable
filador | filadora
Indústria tèxtil
Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil.
Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats