Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Jacint Barrau i Cortès
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecànic.
Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford
ram
Indústria tèxtil
Conjunt de seccions d’una fàbrica dedicades a efectuar les operacions d’acabat de les peces teixides.
manufactura de la Savonnerie
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Antic i famós centre francès de fabricació de tapissos.
Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX
L’Espanya Industrial
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Domènec Serra i Armadà
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Industrial.
Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra
Joan Pau Canals i Martí
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes i químic.
Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La…
Llorenç Clarós
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i Companyia, que li proporcionà una considerable fortuna El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909 La seva filla Marianna Clarós es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà , el qual continuà la indústria del…
Antoni Nadal i Derrer
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona
Ramon Igual
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Gravador i estampador.
Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J…