Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
saba
Indústria tèxtil
Preparació que hom dóna a la roba perquè fixi i formi els colors en tenyir-la.
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
nus d’Esmirna
nus d’Esmirna
Indústria tèxtil
Nus molt resistent emprat en les catifes d’Esmirna nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als fils d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten junts d’entre dos fils d’ordit.
novetat
Indústria tèxtil
Teixit o gènere de punt que, per les combinacions de lligats, tipus de fils i colors, etc, segueix les influències de la moda i és sotmès a una renovació contínua.
mudar la fileta
Indústria tèxtil
Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit.
mota
Indústria tèxtil
Reixat o malla que hom fa a les blondes en els petits espais que resten entre els motius principals del dibuix.
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
moleta relleu
Indústria tèxtil
Moleta amb un dibuix de relleu, emprada per a gravar en buit els corrons d’estampar.
lli
Teixit de lli
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil que hom obté de la planta del mateix nom.
La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El…