Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
clar
Indústria tèxtil
Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir per on passen els fils d’ordit.
terra de paraire
Indústria tèxtil
Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, especialment per minerals com la montmoril·lonita i l’attapulgita (o sepiolita).
És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos
reixeta
Indústria tèxtil
Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer-ne seients i respatllers.
tarlatana
Indústria tèxtil
Teixit clar i subtil de cotó, amb lligat de plana, fortament aprestat, emprat especialment per a fer-ne mosquiteres.
milratlles
Indústria tèxtil
Efecte d’acoloriment en els teixits que consisteix en un gran nombre de fines ratlles successivament de color fosc i de color clar.
En una cara de teixit les ratlles són per ordit longitudinals, i en l’altra són per trama transversals Hom l’obté amb un lligat de tafetà, o bé també amb algun altre lligat simple
blonda
Indústria tèxtil
Teixit molt clar, de malles i contorns complicats, que és obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants, generalment de seda, manualment (amb ganxet o boixets) o mecànicament (en telers especials).
La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès
Joan Pau Canals i Martí
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes i químic.
Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…
canemàs
Indústria tèxtil
Teixit groller i molt clar de fils i passades, fet amb fil de cànem, que forma una mena de reixat, el qual serveix de suport a labors casolanes brodades amb fils de seda o de llana i com a guia per a brodar damunt d’altra roba.
Hom en fa una imitació amb fil de cotó molt aprestat, per tal que els fils mantinguin llur posició