Resultats de la cerca

És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és feta amb quatre o sis fils d’ordit i quatre o sis…

Poden ésser de doblament simple, enrotllant circularment els fils, o bé de doblament creuat, produït per una guia que té moviment de vaivé El doblador pot anar combinat amb el retorcedor en una sola màquina que fa totes dues operacions

És impulsada per un moviment rotatiu que pot provenir d’un motor o bé d’una palanca, unida a un sistema biela-manovella i impellida per l’usuari La màquina té una agulla que puja i baixa travessant la roba aquesta agulla té un forat prop de la punta, per on passa el fil de cosir La roba és subjectada per premsateles al moment que l’agulla la travessa amb el fil aquest fa un bucle que és travessat per un altre fil mitjançant un sistema de llançadora En pujar l’agulla s’alça el premsateles i una peça dentada fa avançar la tela per una altra puntada Hi ha molts tipus de màquines de cosir…

Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt important per…

En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament…

L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües En el llom restava un plec molt marcat que desmereixia el teixit…

Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…

Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians

L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…