Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
joc de madràs
Indústria tèxtil
Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.
És format per quatre excèntriques, amb les corresponents calques, que governen els lliços des de baix En el pont del teler hi ha un arbre de politges, del qual pengen dos arbrets portalliços de contraefecte que, a més de girar, poden pujar i baixar
registre de molles
Indústria tèxtil
Mecanisme de molles i palanques que fa baixar els lliços en els telers.
El conjunt fa que l’esforç disminueixi en augmentar la carrera, a la inversa de com seria si les molles actuessin directament sobre els lliços
campanar
Indústria tèxtil
Cadascun dels dos petits muntants on van les corrioletes que fan pujar i baixar les calades del teler.
joc d’escala
Indústria tèxtil
Mecanisme de la metxera que fa pujar i baixar alternativament el carro portabobines o balancer a fi de formar la bobina.
grapa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les dues peces de ferro que, en el teler mecànic, s’agafen a l’extrem inferior de les molles que fan baixar els lliços.
màquina d’estampar
Parts d’una màquina d’estampar de corrons
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall cilíndric de…
plom
Indústria tèxtil
Barreta de plom, o eventualment de ferro, que, penjada als extrems de cada lliç dels telers a mà o penjada de cada baga o corda de les muntures jacquard, els fa baixar després que la màquina o el teler els hagi alçat i els manté tibants.
lliç
lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…