Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com…
capoc
Indústria tèxtil
Fibra natural que recobreix les llavors del capoquer.
Aquestes fibres són brillants, molt flexibles, de color que varia del blanc groguenc al blanc terrós, i tenen un canal interior ple d’aire que les fa trencadisses i molt lleugeres Són emprades per a omplir salvavides, coixins, etc
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
cretona
Indústria tèxtil
Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d’empesa, que hom destina generalment a l’estampació.
Originàriament era un teixit blanc de lli, de baixa qualitat
granissa
Indústria tèxtil
Teixit de cotó gruixut, granejat de blanc i de blau, emprat en confecció.
deixa
Indústria tèxtil
En el lligament d’un teixit, punt d’encreuament en què un fil de trama passa per damunt d’un fil d’ordit.
En el paper quadriculat emprat en la teoria de teixits, hom el representa deixant en blanc el quadret corresponent
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un…
formi
Indústria tèxtil
Fibra que hom extreu en forma de fascicles, de 60 a 100 mm de llarg, de les fulles del formi per un batement i una torsió a mà o a màquina.
La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda
organdí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina de cotó, que ha estat sotmès a l’organdisatge per tal de conferir-li una gran rigidesa i transparència.
És fabricat amb fils de cotó jumel pentinat de nombre entre 60 i 100 per a l’ordit i entre 100 i 150 per a la trama, en blanc o en colors clars Algunes vegades és brodat Són molt apreciats els organdís suïssos És emprat especialment en la confecció de vestits, de bruses i de cortines transparents