Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cadena
Embalatge
Indústria tèxtil
Disposició dels ordits, per a llur transport, en forma d’entortolligament sobre si mateixos que imita les baules d’una cadena.
merceritzadora
Indústria tèxtil
Màquina o tren de màquines que hom empra per a merceritzar els teixits o filats de cotó.
La merceritzadora de teixits consta, en primer lloc, d’una tina d’impregnació, on hom submergeix el teixit en un bany de sosa càustica, d’uns cilindres escorredors i d’una cambra de mercerització, on hom manté el teixit el temps necessari per a l’actuació de la sosa Aquesta cambra pot ésser semblant a un ram amb cadena de pinces o bé anar proveïda d’una sèrie de cilindres que asseguren, per fricció, la tensió del teixit per tal que conservi les dimensions originals A continuació hom sotmet el teixit a la neutralització, per mitjà d’un àcid feble, i al rentatge en una sèrie de…
punt de cadeneta
Indústria tèxtil
Punt de ganxet, i també de brodat, que disposa el fil en forma de cadena.
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
maquineta de lliços
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del…
tamboret
Indústria tèxtil
Petita politja que recull i enrotlla la cadena del quadrant durant el moviment de pujada del carro, en la selfactina.
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació…
engavatxinar
Indústria tèxtil
Disposar a manera de cadena contínua els cartons d’un dibuix jacquard a les costelles d’un dibuix per a les maquinetes de lliços.
got del plegador
Indústria tèxtil
Anella de ferro que, col·locada a l’extrem del plegador d’ordit d’un teler, serveix per a enrotllar-hi la corda o cadena del fre.
cartó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les plaques de fusta o cartó que, mitjançant espigues o degudament perforades, disposades en forma de cadena contínua constitueixen el dibuix que, en les maquinetes de lliços, fa que els ganxos amb llur desplaçament puguin o no puguin alçar els lliços per formar la calada.
En la màquina jacquard i derivades, selecciona les agulles que han d’actuar en cada passada