Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tibants
Pesca
Indústria tèxtil
Defecte produït en les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.
tiramoll
Indústria tèxtil
Combinació especial de nusos i bagues que hom fa en els cordills dels quals pengen els lliços, especialment en els telers a mà, per tal de poder-los afinar fàcilment a una alçària convenient.
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…
galgar
Indústria tèxtil
Ajustar, en les cardes de filar mecàniques, la posició dels cilindres cardadors o dels xapons, de manera que les puntes de les pues de llurs guarnicions treballin a la distància convenient de les puntes de les pues de la guarnició amb què és recoberta la bota de la carda.
joc de segments
Indústria tèxtil
Mecanisme per al moviment dels lliços en els telers, en el qual cada excèntrica és formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors, amb la combinació dels quals hom obté l’excèntrica convenient per a obtenir el lligament desitjat.