Resultats de la cerca

El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó El 1819 publicà a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas

Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una…

Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…

Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès

L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de…