Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
arbre d’excèntriques
Indústria tèxtil
[tèxt] En les màquines rectilínies de recollida «Cotton» i en les rectilínies de teixit de punt per a ordit «Kette» i «Rachel», arbre longitudinal equipat d’excèntriques que determinen els moviments de formació de la malla i el dels elements auxiliars.
joc de picar
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers mecànics de llançadora que produeix l’etzibada de la llançadora de l’un a l’altre dels calaixos situats a cada extrem de les taules.
Els tipus més emprats són el mecanisme de garrot garrot i el mecanisme d’espasa En aquest darrer, l'espasa, que gira articulada per la seva part inferior i segueix l’oscillació de les taules, rep el moviment a través d’un mecanisme d’excèntriques
joc de madràs
Indústria tèxtil
Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.
És format per quatre excèntriques, amb les corresponents calques, que governen els lliços des de baix En el pont del teler hi ha un arbre de politges, del qual pengen dos arbrets portalliços de contraefecte que, a més de girar, poden pujar i baixar
joc de faristol
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.
És format per un arbre d’excèntriques, sovint intercanviables, situat al costat del teler, a baix de tot, que transmet el moviment als lliços a través d’unes calques i d’uns arbres horitzontals El conjunt d’aquests arbres, collocats escalonadament i de llurs suports, té l’aspecte d’un faristol
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
lliç
lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…
segment
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces en forma de sector que, en el joc de segments, constitueixen les excèntriques.
arbre de picada
Indústria tèxtil
Arbre transversal del teler mecànic, mogut mitjançant engranatges per l’arbre principal, que comanda les excèntriques que ataquen els dos arbrets de picada.
tiralliços
Indústria tèxtil
En el teler, conjunt de tirants i palanques que transmet als lliços els moviments del mecanisme d’excèntriques, de la maquineta de lliços, o del registre de molles.
platina
Indústria tèxtil
Cadascuna de les petites plaques metàl·liques molt primes que, accionades per unes petites excèntriques i en moure’s amb un moviment de vaivé, formen la malla en les màquines circulars per a gènere de punt.