Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en…
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
bobina
Indústria tèxtil
Conjunt format per una ànima de fusta, de cartó, d’acer inoxidable, etc, desproveïda de valones, i pel fil enrotllat damunt d’ella, generalment en sentit encreuat.
En les bobines, el fil pot ésser desenrotllat en sentit axial, i és per això que són aptes per a alimentar moltes màquines tèxtils de gran velocitat o de consum intermitent Segons llur forma exterior, són classificades en bobines cilíndriques i bobines còniques , en les quals els extrems poden ésser plans o també cònics Les bobines de poca longitud i de gran diàmetre són anomenades bobines planes o formatges L’enrrotllament pot ésser dur i compacte, per a ús general, o bé flonjo, per a ésser tenyides, i en aquest darrer cas les ànimes són perforades o bé de fil d’acer Un tipus…
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la torsió que li…
cilindre
Indústria tèxtil
Peça prismàtica dotada de moviment intermitent, que en diverses màquines i mecanismes de la indústria tèxtil, tals com les maquinetes de lliços, els jocs de calaixos i les màquines jacquard, arrossega el dibuix i el fa voltar.
selfactina
Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…