Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
lli

Teixit de lli
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil que hom obté de la planta del mateix nom.
La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El…
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…