Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
metxa
Indústria tèxtil
En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.
Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
abacà
Fibra d’abacà
Square Tan (CC BY-NC-ND 2.0)
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil blanquinosa, anomenada també cànem de Manila, extreta de les beines foliars de la planta del mateix nom.
Lleugera, elàstica i resistent, és utilitzada principalment en la fabricació de cordes i cables, sobretot els d’ús marítim pel fet d’ésser menys alterable per la humitat que el cànem
pita
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’un tipus d’atzavara que és conreada a les illes Maurici, a les zones tropicals d’Amèrica, al nord d’Àfrica i en una gran part de l’Europa meridional.
La fibra és obtinguda dividint les fulles longitudinalment i sotmentent-les a una lleugera enriuada, a un desfibrament a mà o màquina, a un rentatge i a un assecatge El rendiment del procés és molt baix no superior a l’1,5% És emprada per a fer-ne alguns teixits, cordes, cordills, etc
llevantina
Indústria tèxtil
Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.
Avui en desús, era emprat en la confecció de vestits
xagrí
Indústria tèxtil
Tela de cotó, tan lleugera com la percalina, que, després de tenyida, és gofrada perquè agafi l’aspecte del crepè.
fulard
Indústria tèxtil
Tela de seda amb lligament de tafetà, molt lleugera i estampada en diversos colors, emprada per a mocadors de butxaca, xals, etc.
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió ,…