Resultats de la cerca

Això dóna a la cara bona un aspecte llis i lluent

El teixit passa entre el cilindre i la teula, i en surt allisat i lluent per la cara que ha relliscat sobre aquesta

És anomenat també llana d’Angora Aquest pèl és molt llarg fins a 300 mm, lluent, sedós i generalment d’un blanc pur, encara que n'hi ha una varietat de color bru És emprat com a fibra tèxtil en la fabricació del peluix, d’imitacions de pells, de fils de fantasia, de teixits de novetat, de perruques, etc Actualment, hom en fa imitacions amb materials sintètics

La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos

Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…

La densitat de trama és quasi doble que la d’ordit i el lligat és una tela de dues cares La trama de base teixeix una sarja, mentre que la superior teixeix un setí amb llargues bastes per trama que li donen un tacte llis i suau Pot ésser emprat per a pantalons d’home, o bé hom l’estampa Recobrint-lo de matèries cellulòsiques o sintètiques i aplicant-hi un gravat serveix per a fabricar imitacions de cuirs

La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El lli, tal com…

L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…