Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
numeració
Sistemes directes de numeració dels fils
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o…
denier
Indústria tèxtil
Sistema de numeració emprat per a classificar els fils de seda i de fibres sintètiques.
En el cas de la seda natural, el nombre representa el pes en grams de 9000 m de fil en el cas de la seda artificial, el nombre representa el pes en grams de 8964 m de fil
recuperació
Indústria tèxtil
Augment de pes d’una matèria tèxtil per absorció d’humitat.
paquet
Indústria tèxtil
Conjunt de madeixes ben lligades per a facilitar-ne el transport.
En el sistema invers de numeració dels fils, el pes del paquet és igual a 10 vegades el pes de base constant Així, en el sistema català del cotó, el paquet pesa 4 400 grams, en el sistema anglès 4 536 grams i en el francès 5 000 grams El nombre de madeixes que hi ha en un paquet és deu vegades el número del fil
filaneres
Indústria tèxtil
Paquets d’estam, d’una lliura i mitja de pes, preparats pels paraires.
loneta
Indústria tèxtil
Teixit d’aspecte i contextura semblants a la lona, però de menys pes.
estiratge
Indústria tèxtil
Operació que té per finalitat l’aprimament de les cintes i metxes per mitjà d’un allargament d’aquestes.
Hom obté també l’orientació de les fibres parallelament a l’eix longitudinal del fil Com que es tracta de conjunt de fibres amb poca torsió o sense, l’allargament provoca un relliscament de les fibres les unes sobre les altres, sense allargar-les ni trencar-les Després de l’estiratge, una cinta o metxa conté en la seva secció un nombre menor de fibres És un fenomen que es produeix en quasi totes les operacions de filatura, però sobretot en els passos de manuar, en els estiradors d’agulles gill box, gill intersecting , estiradors d’eriçó, etc, en els passos de metxera i en les màquines de…
collar
Indústria tèxtil
Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit.
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
màquina maçoladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per al maçolatge.
És formada per unes maces aproximadament una quarantena suspeses d’un bastiment i accionades per uns mecanismes d’excèntrica Les maces són aixecades rítmicament, i cauen, per llur propi pes, sobre el teixit enrotllat