Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
botifarra
Indústria tèxtil
Excés de gruix que poden presentar els filats de jute, produït a les màquines de filar.
pelfa
Indústria tèxtil
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit, atès que en ajeure’s reflecteix la llum.
És fabricada en teler de barretes de ferro o, més freqüentment, en telers de doble peça, emprant un lligat que subjecti bé els fils de pèl La superfície pot presentar dibuixos obtinguts per estampació, gofrat o mitjançant el lligat La pelfa és emprada especialment en tapisseria
pullejar
Indústria tèxtil
Presentar, un teixit, punts de tonalitat diferent a la del fons, a causa d’algun defecte de filatura, de tintura, etc.
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen…
màquina de bitlles
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació del tissatge per a enrotllar el fil de trama en les bitlles.
El fil d’alimentació, que es pot presentar en forma de bobines còniques o cilíndriques, corones de filatura, fusades que es desenrotllen en sentit axial sense voltar, o bé de madeixes, rodets o corones que es desenrotllen tangencialment voltant sobre un eix, passa, en el primer cas, per un tensor, i en el segon, per un compensador elàstic, i es dirigeix després al guiafils, que amb el seu ràpid moviment de vaivé distribueix el fil sobre la bitlla tot produint un enrotllament encreuat Aquest vaivé, de longitud més curta que la bitlla, va avançant lentament des de la base de la…
talls
Indústria tèxtil
Defecte de filatura que poden presentar els fils de cotó i de jute, que consisteix en el fet que tenen parts primes bastant a prop les unes de les altres.
nematologia
Indústria tèxtil
Ciència que estudia les estructures i la composició dels fils, les seves mesures i condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformació i presentació a què poden ésser sotmesos.
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
joc de calaixos
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que teixeixen amb més d’una classe de trama que canvia els calaixos on s’allotgen les diverses llançadores per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir.
Si el nombre de llançadores és molt gran, pot haver-hi un joc de calaixos a cada extrem de les taules
teler

Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on…