Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
ràfia
Indústria tèxtil
Fibra extreta de l’epidermis de les fulles de la ràfia.
És blana, sedosa i resistent, i pot ésser teixida Hom l’usa sobretot en la fabricació de cordills, d’estores i d’objectes de cistelleria
abacà

Fibra d’abacà
Square Tan (CC BY-NC-ND 2.0)
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil blanquinosa, anomenada també cànem de Manila, extreta de les beines foliars de la planta del mateix nom.
Lleugera, elàstica i resistent, és utilitzada principalment en la fabricació de cordes i cables, sobretot els d’ús marítim pel fet d’ésser menys alterable per la humitat que el cànem
lanital
Química
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil artificial que hom obté per coagulació del caseïnat de sodi en medi àcid.
De propietats mecàniques deficients, hom les pot millorar amb un tractament amb sals de crom lanital cromaldehid , i esdevé molt més resistent, però no pot ésser descolorat ni tenyit amb colors clars
sisal
Botànica
Indústria tèxtil
Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda de Mèxic i de l’Amèrica Central, però conreada també en altres regions càlides.
És molt resistent a la sequedat Forneix unes fibres bastes i rígides, de color groc pàllid o blanquinós, que són separades de les fulles mitjançant raspadors, i amb les quals hom fabrica cordes i cordills
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
sorteig de la llana
Indústria tèxtil
Tria i classificació de la llana dels vellons per sorts o menes.
Hom fa aquesta operació obrint i sacsejant els vellons damunt un engraellat, a través del qual cauen les impureses, i separant a mà de quatre a vuit diferents parts del velló, que són, si són quatre flanc , que és la millor dors , que és llarga però poc resistent cap i cua , que són les pitjors sorts i, finalment, les garres , que són una llana molt curta, basta i bruta Cal també separar les llanes brutes de pega o quitrà
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
voraviu

Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també formar el…
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la torsió que li…