Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
clapó
Indústria tèxtil
Màquina utilitzada per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després de l’operació de descruat, quan aquesta es treballa en forma de corda.
El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després…
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló per tal d’evitar l’adhesió dels fils aprestats als tambors i accionats de manera que els fils no estiguin…
plegatge
Indústria tèxtil
Operació a la qual són sotmesos els teixits i que consisteix a disposar-los formant plecs o doblecs.
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament…
avivatge
Indústria tèxtil
Tractament químic al qual són sotmesos els teixits o els filats, després de tenyits, per tal d’avivar-ne el color.
carbonització
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals que poden tenir entre les fibres.
Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic
batanatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a què són sotmesos els teixits de llana o d’estam per tal d’enfeltrar-los i de modificar-ne algunes propietats.
El batanatge és realitzat en una màquina denominada batan
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió , gairebé sempre en…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament les operacions…
prisatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits quan hom els vol conferir un plegatge permanent i que consisteix a planxar els plecs entre dos corrons que apliquen simultàniament pressió i temperatura.
Els plecs obtinguts en el prisatge són resistents a la rentada i al planxament sempre que hom no els apliqui temperatures superiors a la dels corrons que en el procés han planxat el teixit