Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
cotí
Indústria tèxtil
Tela gruixuda i resistent que en el seu origen hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després amb cotó.
El típic cotí és ratllat a dos colors i utilitzat per a la confecció de matalassos i traspontins El lligament és sarja o derivats, i algun cop hom hi combina el setí de cinc En variants diverses serveix també en la confecció de pantalons, cotilles i folres de cortinatges
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
xal de Caixmir
Indústria tèxtil
Drap de qualitat basta fet de pèl de cabra o de llana, utilitzat com a mantell pels dervixos.
xarmés
Indústria tèxtil
Gènere de punt amb una cara setinada i l’altra mat, utilitzat principalment per a confeccionar peces de llenceria.
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural…
geotèxtil
Indústria tèxtil
Construcció i obres públiques
Dit del producte tèxtil utilitzat en enginyeria civil per al recobriment de marges i murs de contenció (funció d’armadura), per al recobriment d’embassaments, canals i pòlders (funció impermeabilitzadora), etc.
Poden ésser obtinguts per tissatge o per termolligament
tapa
Indústria tèxtil
Terme d’origen polinesi utilitzat a Occident per a designar una mena de tela feta amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes, com la morera de paper, l’arbre del pa i diverses menes de ficus.
L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus