Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
estampació per reserva
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació que consisteix a estampar sobre un teixit un preparat, anomenat reserva, que en una posterior tintura evita que es tenyeixin les zones reservades, que apareixen en blanc sobre el fons tenyit.
Les reserves poden actuar mecànicament, com la cera de l’estampació batik , o químicament Per exemple, els colorants sulfurosos eren reservats amb sals de zinc, el negre d’anilina és reservat estampant un reductor alcalí o un àlcali Les reserves poden ésser acolorides
reserva
Indústria tèxtil
Substància o mescla de substàncies o medis mecànics emprats per a impossibilitar la tintura en certs llocs d’un filat, ordit o teixit en estampació per reserva.
sella
Indústria tèxtil
Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrere que tenen algunes màquines de filar, com les metxeres, les selfactines i les contínues, per regular l’encartament o distància entre ells.
selfactina
Selfactina a l'empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…
paper quadriculat
Indústria tèxtil
Papereria
Paper reticulat emprat per a la representació gràfica dels lligats i dels dibuixos jacquard.
gènere de punt
Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
pedra
Indústria tèxtil
Antiga màquina constituïda per una gran pedra plana i llisa, damunt la qual la roba disposada en corrons era sotmesa a l’acció d’una gran caixa plena de pedres i ferros dotada d’un moviment de vaivé, mitjançant un petir motor, que era emprada per a planxar els teixits sense fer-los perdre el relleu entre l’ordit i la trama.
xicot
Indústria tèxtil
Llistó de fusta que, en els telers de mà, serveix per a apuntalar el bastiment de les taules, conservant-lo enrere, amb la pua ben separada de la roba.
xicol
Indústria tèxtil
Conjunt de dos llistons sobreposats entre els quals hom col.loca i estreny l’extrem dels fils d’un ordit preparat per a ésser passat per un cos de lliços o jacquard.