Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
nimfosi
Entomologia
Estadi del desenvolupament postembrionari dels insectes holometàbols durant el qual la larva (nimfa) es tanca en un capoll i minva considerablement les activitats vitals.
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
neuròpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla mitjana o grossa (n’hi ha que atenyen fins a 15 cm amb les ales desplegades).
Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids Dilar sp…
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als Països Catalans es destaca el gènere Stigmella
nèpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que inclou espècies que habiten en aigües estancades i amb vegetació.
N'hi ha que tenen una picada dolorosa, com ara l’escorpí d’aigua Nepa cinerea
neòpters
Entomologia
Grup d’insectes pterigots que presenten, a la part basal de llurs ales posteriors, un tros membranós anomenat camp jugal.
Inclou els polineòpters, els oligoneòpters i els paraneòpters
nematòcers
Entomologia
Subordre d’insectes holometàbols de l’ordre dels dípters que inclou espècies caracteritzades pel fet de tenir un cos prim i allargat, amb les antenes de sis o més artells, i perquè llurs larves són aquàtiques.
A aquest subordre pertanyen, entre altres, les famílies dels culícids i dels tipúlids
naucòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que inclou espècies aquàtiques de cos ovalat i de 8 a 16 mm.
Les antenes són molt curtes i al cap tenen un rostre amb 3 artells Les potes anteriors són adaptades a la natació Habiten a les aigües estancades amb vegetació Són cosmopolites
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans