Resultats de la cerca

Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del terra i fins i…

Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150

Les antenes tenen de 5 a 11 artells i els palps són molt grossos els èlitres, curts, no cobreixen les tergites abdominals, que són més o menys soldades Són muscícoles o saproxilòfils i habiten en llocs humits, bé que alguns són cavernícoles o endogeus

No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra

De la seva part ventral surt el primer parell de potes i dorsalment no presenta cap particularitat

És anomenada també prostèrnum o prostern

Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera