Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
trofobiont
Entomologia
Dit de l’insecte social que utilitza la trofal·laxi com a mètode de bescanvi nutritiu.
tricòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, de cos allargat i de colors poc vistosos.
Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
taumetopeïns
Entomologia
Subfamília d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, integrada en la família dels notodòntids.
taumetopeids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels notodòntids.
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
tisanurs
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc o grisenc, de vegades amb reflexos metàl·lics produïts a les escates (peixet de coure, peixet de plata); de petites dimensions o mitjanes (fins a 2 cm), tenen 11 segments abdominals i 2 o 3 cercs, antenes llargues, amb múltiples artells, i ulls composts; l’aparell bucal és mastegador.
Viuen en ambients molt diversos humits, secs, foscs, clars sota les pedres, en formiguers, entre la roba, etc L’ordre comprèn més de 400 espècies cosmopolites, omnívores i també fitòfagues, repartides en dos subordres els maquiloïdeus i els lepismoïdeus i quatre famílies Representants més importants de l'ordre dels tisanurs subordre dels maquiloïdeus família dels meinertèllids Machilinus sp Machiloides família dels premaquílids Catamachilis sp Dilta sp família dels maquílids Lepismachilis sp Machilis sp peixet de coure , peixet de paper Petrobius maritimus subordre dels lepismoïdeus família…
tisanòpters

Limothrips cerealium: A, femella adulta; B, mascle adult
© fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions (1mm o poc més de llargada), amb el cos allargat i el protòrax gros i 4 ales membranoses, llargues i estretes, proveïdes sovint d’unes vores amb serrells de sedes; són freqüents les ales reduïdes i les espècies àpteres.
El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes 1500 espècies…
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
tipúlids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers caracteritzats per les ales en forma de raqueta, amb les nerviacions distribuïdes homogèniament, les antenes llargues i pectinades i les potes molt llargues.
El principal representant és la típula
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina