Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
blatoïdeus
Entomologia
Subordre d’insectes dictiòpters de cos deprimit que presenten el cap ocult sota el protòrax, el qual és molt gros i té forma d’escut.
Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina
blastòfaga
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels calcídids, l’espècie més remarcable del qual és B. psenes
, que viu a les flors de la cabrafiguera, on provoca la formació de cecidis.
Els mascles són àpters i larviformes, d’uns 2 mm de longitud les femelles, alades Són els principals agents de la caprificació
bivoltinisme
Entomologia
Facultat d’alguns organismes, especialment insectes, a completar dos cicles biològics cada any.
S'aplica particularment a algunes races de cucs de seda sobretot japoneses que es reprodueixen dues vegades l’any i ponen ous que poden descloure's poc temps després de la posta sense necessitat de l’acció del fred hivernal És un caràcter hereditari que en les races europees se sol presentar sense causa aparent bivoltinisme accidental El bivoltinisme pot ésser provocat mitjançant l’acció, sobre els ous, del corrent elèctric, de temperatures elevades, per tractament amb àcids, etc
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs
bèmbix

Bembix rostrata
Fritz Geller-Grimm (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids, d’abdomen ample a la base i amb coloracions negres i grogues que els donen l’aspecte de vespa.
Construeixen els nius a la sorra, on habiten amb les larves, que alimenten amb mosques
belostòmids
Entomologia
Família d’hemípters heteròpters que comprèn individus de grans dimensions, aquàtics, de cos ovalat, d’ulls grossos i de tíbies aplanades i piloses.
Les antenes són compostes de quatre artells i tenen una funció important en la respiració Devoren una gran quantitat de cries de peixos Abunden arreu del món, però les espècies més grosses i més característiques són americanes, com Belostoma maius , que fa uns 10 cm de llargada
barreneta
Fitopatologia
Entomologia
Petit coleòpter xilòfag de la família dels escolítids, d’uns 2 mm de llargada, de cos oval i colors foscs, paràsit de l’olivera.
A la primavera les femelles obren galeries a la fusta de l’olivera, de la qual s’alimenten, i hi ponen de 40 a 60 ous les larves, en néixer, construeixen noves galeries de disposició perpendicular a la galeria materna Els adults, en practicar noves galeries, abandonen l’arbre i en cerquen un altre, on comencen un nou cicle Hom combat les barrenetes amb derivats orgànics clorats
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del banyarriquer del…
anterea
Entomologia
Gènere de papallones de la família dels satúrnids, de dimensions bastant grans, amb un ocel a cada ala.
Són sericígenes, i de la seda que produeix l’eruga per a fer el capoll hom en fabrica el teixit anomenat tussor Existeixen diverses espècies d’aquest gènere, pròpies del Japó, de l’Índia i de la Xina
anoplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, que comprèn individus hemimetàbols, de pocs mil·límetres de llargada, de cos comprimit lateralment.
Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina