Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Xavier Bellés i Ros
Entomologia
Entomòleg.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1971, especialitzat en entomologia, es doctorà per aquesta universitat el 1984 Adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, del qual és cofundador, en 2004-08 fou coordinador de l’àrea de Recursos Naturals del CSIC Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1992, en fou secretari de la Secció de Ciències Biològiques 1993-2000, i també és membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid 2008 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2008 Editor de la revista Animal Biodiversity and Conservation ,…
papallona
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, referit especialment a la fase d’imago (adult) i a les espècies diürnes.
La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…
borinot
Entomologia
Nom aplicat a insectes que en volar fan brogit com els borinots, com ara alguns lepidòpters de la família dels esfíngids, p ex el Macroglossum stellatarum o borinot moro o ros i l’Hyles euphorbiae o borinot polit o verd.
lepidòpters
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…