Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
timpà
Anatomia animal
Entomologia
Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes format per una fina membrana que comunica per una cara amb l’exterior i per l’altra amb l’acabament d’una tràquea, a l’inici de la qual hi ha unes cèl·lules fonoreceptores.
En els ortòpters hi ha dos timpans, un per banda, bé en els primers segments abdominals, bé en cadascuna de les bases de les tíbies anteriors En les cigales són situats al segon segment abdominal, al costat dels òrgans sonors També n'hi ha en alguns lepidòpters
gnatos
Entomologia
En els genitalia masculins dels insectes lepidòpters, part ventral del desè segment abdominal modificat.
És constituït per dues esclerites o per una placa central que resulta de la fusió de les dues anteriors
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força…
retinacle
Entomologia
En els insectes col·lèmbols, apèndix bifurcat del tercer segment abdominal que subjecta l’òrgan saltador (furca) del segment següent.
La furca i el retinacle són utilitzats per al salt i resten encaixats en posició de repòs
himenòpters
Himenòpters (icnèumon)
Corel
Entomologia
Ordre de la classe dels insectes pterigògens, amb el primer segment abdominal soldat al metatòrax i separat del segon segment per una estrangulació molt accentuada.
Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
tubulífers
Entomologia
Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters caracteritzats pel fet de tenir el desè segment abdominal sencer ventralment, les ales amb un sol nervi longitudinal reduït i també pel fet que les femelles no tenen oviscapte.
Comprenen una sola família, els fleotrípids
terebrants
Entomologia
Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters, caracteritzats pel fet de tenir el desè segment abdominal dividit ventralment i almenys una vena que arriba a l’àpex de les ales i per la presència d’un oviscapte en les femelles.
Comprèn les famílies dels eolotrípids, heterotrípids, merotrípids i trípids