Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors…
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen…
insecte fulla
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, de la família dels fíl·lids, caracteritzats pel fet de tenir el cos deprimit, de color verd i en forma de fulla, amb expansions laminars.
Es confonen completament amb les fulles de la vegetació del medi on habiten boscs o selves de la regió indomalaia i a les illes de Sri Lanka i Seychelles
erèbia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satírids, de color fosc i voltats d’ocels de color rogenc; viuen sobre gramínies.
Són polífagues i cada any només tenen una generació La majoria d’erèbies habiten a les muntanyes i als boscs de l’Europa central L’espècie Emedusa es troba als Països Catalans
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
escarabat hèrcules

Escarabat hèrcules
Didier Descouens (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 16 cm de llargària en els mascles i 9 cm en les femelles.
Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
limàntrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de vol preferentment nocturn i dimorfisme sexual accentuat; algunes femelles són, però, àpteres.
Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans