Resultats de la cerca

Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes

Es nodreix de les fulles de la col, i provoca grans destrosses en colars i altres camps d’hortalisses semblants

Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el…

L' hàltica de la vinya H ampelophaga , d’uns 5 mm de longitud i d’un color verd metàllic, produeix estralls a la vinya, car en rosega les fulles L' hàltica de la col H brassicae ateny fins a 1,5 cm de longitud, és d’un color negrós amb dues ratlles grogues longitudinals i s’alimenta de fulles de col i d’altres crucíferes L' hàltica de les hortalisses H oleracea , de 2 a 3 cm, és d’un color verd-blau brillant i ataca també les plantes crucíferes i els planters de bleda-rave

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…

La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…

Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae , de formes…

Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids Cicadetta sp cigala grup dels…

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…