Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
xinxa de camp
Entomologia
Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids.
Són de cos gairebé pentagonal, amb hemèlitres verds, vermells o negres generalment fitòfags, fan una pudor desagradable Xuclen la saba de nombroses plantes i les perjudiquen Són comunes als prats i jardins Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia Arostrata , que ataca les gramínies, Corpocoris que ataca els cereals, Dolycoris , Eurydema que ataca les cols, Eurygaster que ataca els cereals i Graphosoma i Raphigaster que ataquen els arbres fruiters
papallonic del blat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels tineids, que té com a màxim 15 mm d’envergadura i presenta les ales anteriors de color marró i les posteriors grisoses i lluents.
Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
cuc filferro
Cuc filferro (Agriotes lineatus)
Danny Steaven (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Agriotes lineatus i d’altres, que roseguen les arrels dels cereals, com el lepidòpter coquílid Eupoecilia ambiguella.
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en…
cadell
Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga, ceba, la bleda-…
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
gramenera
Entomologia
Larva de certs insectes, principalment la del coleòpter Calandra granaria o corc del blat i de l’eruga del lepidòpter tinèid Nemapogon granella o cuc del blat, que ataquen els cereals i produeixen grans estralls als conreus.