Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força…
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis
diplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pertanyent a la subclasse dels apterigots.
Tant l’adult com la larva tenen l’abdomen format per 11 segments Són cecs, tenen antenes articulades i són descolorits i de mida molt petita aproximadament 1 cm Són insectes de distribució molt àmplia a les regions càlides i temperades de la terra viuen sota les pedres, sota terra, en la fusta podrida, sota la fullaca, etc Mengen detrits, i alguns són carnívors
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
peixet de plata
Entomologia
Gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids.
Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten
ditíscids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters adèfags.
Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal…
dípters
![](/sites/default/files/2022-07/mosca_verda.jpg)
Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes intermediaris d’…
heteròpters
Anatomia animal
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzats per la inserció del llavi inferior a la part anterior del crani.
Les ales posteriors són membranoses, mentre que la part basal de les ales anteriors és endurida i forma els anomenats hemèlitres L’ordre comprèn unes 25 000 espècies, de distribució tropical i temperada L’hàbitat és molt variat, puix que hi ha espècies aquàtiques, unes altres que parasiten vegetals, i encara algunes que són paràsites dels animals homeoterms Famílies i representants més importants de l'ordre dels heteròpters antocòrids Anthocoris sp belostòmids Belostoma sp cimícids Cimex sp xinxa corèids Gonocerus acuteangulatus Phyllomorpha sp coríxids Corixa sp gèrrids Gerris…
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…