Resultats de la cerca

Cada any hi ha dues generacions de papallones i, doncs, d’erugues Les erugues de la primera generació neixen a la darreria de març i ataquen sobretot les flors del raïm Les erugues de la segona generació neixen a la darreria de juny i ataquen els grans de raïm El 1897 una plaga d’aquest cuc malmenà tota la collita del Camp de Tarragona Hom el combat amb el pelitre, petroli, sabó negre, aigua bullent, etc

Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…

Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls composts molt…

Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó

Tenen la boca armada amb un rostre potent Les potes són llargues i fortes Són predadors i zoòfags capturen altres insectes al vol, el qual sovint és molt ràpid Un gènere representatiu és Asilus

Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides

Són sericígenes, i de la seda que produeix l’eruga per a fer el capoll hom en fabrica el teixit anomenat tussor Existeixen diverses espècies d’aquest gènere, pròpies del Japó, de l’Índia i de la Xina

Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m

Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum

La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà