Resultats de la cerca

Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper

Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per als conreus…

Apareix a la primavera, i les femelles ponen els ous, en grups de 3 a 8, a la cara inferior de les fulles, on les larves excaven galeries Les fulles afectades s’emmusteeixen i les plantes poden arribar a morir o almenys resten molt ressentides, i la riquesa en sucre minva Pel juliol s’inicia una segona generació de la mosca, i d’aquesta, una tercera, les nimfes de la qual resten latents al sòl fins a la primavera següent Quan les larves són dins les fulles hom les combat amb polvoritzacions de composts clorats i fosforats

Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva

És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…