Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cerceris
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids amb el cefalotòrax separat de l’abdomen per una marcada constricció.
La coloració de l’abdomen és negra i groga
cuca de l’alfals
Entomologia
Larva d’alguns insectes que ataca l’alfals.
La cuca negra Colaspidema atrum , família dels crisomèlids és groga quan neix i negra després menja la fulla de l’alfals i en deixa només el nervi central L’insecte adult, petit escarbat negre, també rosega les fulles, però només de les vores Tot plegat fa perdre una o dues dallades anuals i escurça, a més, la vida de l’alfalsar La cuca verda Phytonomus variabilis , família dels curculiònids, també rosega les fulles, bé que no és tant freqüent Ambdues són combatudes mitjançant insecticides orgànics sintètics especialment DDT o bé avançant les dallades
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres…
dípters

Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes intermediaris d’…
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
escarabat rinoceront

Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
esfex
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels esfècids, d’uns 2-5 cm de llargada, amb l’abdomen unit al tòrax per un peduncle molt llarg i prim, les mandíbules grosses i fortes, les ales llargues i esveltes, i la coloració del cos negra, groga i vermella.
S'alimenten d’ortòpters, aràcnids, erugues de lepidòpters i himenòpters, i artròpodes en general, que anestesien amb un líquid que surt d’un agulló situat a l’extrem de l’abdomen Arrosseguen les víctimes fins a un terreny apropiat, on excaven una galeria d’uns 15 cm de profunditat En aquesta galeria és introduïda la presa, i la femella hi pon els ous perquè les larves, quan neixin, ja tinguin aliment Les espècies Sflavipennis , Smamillossus i Salbisectus són comunes als Països Catalans